Comunicat de premsa dels veïns/es de Valldonzella 12

Davant les informacions que han sortit aquests últims dies en diferents mitjans de comunicació, els qui erem habitants del bloc Valldonzella 12, volem aclarir uns punts :

EL CAS URBANÍSTIC

- Valldonzella 12 és un bloc de pisos situat en el barri del Raval, molt proper a la plaça Castella, que serà enderrocat d'aquí a pocs dies. Aquest bloc pertanyia a un conjunt arquitectònic del qual formaven part també dos blocs de habitatges més, un pati interior que allotjava 6 tallers de treball i un xemeneia de l'any 1850, que van ser enderrocats al novembre del 2005, sense estudi arquitectònic previ algun.

- La destrucció d'aquest conjunt arquitectònic forma part de la modificació del Pla Especial de la Reforma Interior (PERI) del Raval en l'àmbit dels Jardins de Torres Clavé i de la plaça Castella, d'iniciativa municipal i promoguda per Focivesa, que va ser aprovada el 12 de Juliol del 2005. La reforma té previst construir la biblioteca de la universitat privada i cristiana Ramon Llull, segons un conveni entre Focivesa i la Fundació Blanquerna amb una concessió del dret a la superfície per 65 anys formalitzat el 15 de febrer de 2005. Hi ha previst també la instal·lació subterrània d'una subestació elèctrica de 3 transformadors, segons el conveni subscrit per l'Ajuntament de Barcelona i FECSA-ENDESA el 5 d'abril del 2002.

- Els habitants de Valldonzella 12 vam presentar, amb la col·laboració d'un despatx d'arquitectes, un projecte urbanístic alternatiu al dissenyat per l'Ajuntament, que instava a destinar l'edifici a equipaments per al barri, amb un casal, un centre de producció artístic i cultural, un auditori i una llar d'infants, amb una gestió més popular de l'espai. I també a la conservació del patrimoni històric i industrial del barri.

DE L’EXPROPIACIÓ AL DESALLOTJAMENT

- L'edifici va ser expropiat al novembre del 2001. En aquell moment habiten la finca inquilins amb drets adquirits com a arrendataris reconeguts, inquilins amb lloguers que no van ser reconeguts com a reglamentaris i persones que havien okupat pisos que portaven més de 10 anys abandonats. Entre la gent que va continuar vivint a la finca, més altres persones que arribaren després, es va configurar una comunitat diversa de veïns en la qual hem estat convivint durant 4 anys.

- El dia 6 de juliol de 2005 els habitants de Valldonzella, cadascun dels 6 pisos, rebem la primera de les 3 ordres de desallotjament de l'edifici per via administrativa, que ens instava a abandonar-lo, i les quals vam recórrer fins esgotar la via administrativa. Volem remarcar el no compliment de la paraula donada pels responsables de Focivesa de comunicar-nos al col·lectiu de veïns els passos que s'anaven a donar amb l'edifici abans d'emprendre cap mesura legal al respecte.

- L'assemblea de Valldonzella 12, assessorada pels seus advocats, transmet a Focivesa la negativa a abandonar l'edifici i la intenció de presentar un contenciós administratiu, en creure que en tot cas hauria de ser un jutge i no la pròpia Focivesa qui determinés el desallotjament de l'edifici. Fruit d'aquesta negativa a acceptar l'abandonament de l'edifici i de la pressió veïnal, l'empresa es va afanyar a buscar una sortida negociada al conflicte.

- Donada la diversitat i la complexitat de les situacions dels veïns, tots ells amb la necessitat d’accedir a un habitatge, l'assemblea de Valldonzella 12 opta estratègicament per entrar en negociació amb Focivesa marcant-se com a objectiu la solució a l’emergència més rellevant, aconseguir un habitatge per a la família que vivia al bloc, i alhora allargar el temps per a que la resta d'habitants pogués trobar sortida al seu problema d’habitatge, que s’ha solucionat amb altres okupacions.
En aquesta negociació, vam creure convenient que també hi fossin presents, en qualitat d'observadors, representants de 3 entitats del barri : Coordinadora contra l'especulació del Raval, la Taula del Raval i l'associació per a la Comunicació Independent als barris. També va donar suport la Associació de Veïns del Casc Antic.

- Durant tot el procés negociador, es va posar de manifest que aquesta empresa mixta (pública - privada), Focivesa, té un ampli marge per a operar i activar mecanismes d'indemnització monetària i atorgament de contractes de lloguer en règim anàleg a habitatge de protecció oficial (v.p.o.), en funció de les necessitats polítiques i/o econòmiques dels seus responsables, l'Ajuntament de Barcelona.

- La negociació es va saldar amb l’atorgament de dos contractes de lloguer en edificis propietat de l'Ajuntament, en condicions de renda anàloga a habitatges de protecció oficial de promoció pública, a canvi d'acordar la sortida del col·lectiu d'habitants el dia 20 d'abril de 2006. En la negociació, Focivesa va oferir per escrit als habitants dels quatre habitatges que no serien reallotjats, una indemnització de 3000 euros per habitatge, sense tenir en compte si tenien drets adquirits o no, oferta que va ser rebutjada per l'assemblea de veïns de Valldonzella 12.

- D'aquests dos habitatges, un ha estat destinat a una família en situació de risc que portava més de 5 anys sol·licitant habitatge protegit. Aquest objectiu s'ha vist fet realitat gràcies a la estratègia de solidaritat sorgida arrel d'un procés d’anys de veïnatge i de suport mutu, construït al llarg d’aquesta vivència.
L’atorgament arbitrària de pisos per raons, exclusivament polítiques i/o econòmiques, evidencien la pràctica mafiosa d'aquesta administració pública, que actua en funció d'interessos polítics, econòmics i privats.


- Respecte al debat polític i mediàtic que s’ha obert en referència a si les persones reallotjades tenien dret o no a un habitatge de protecció, hem de dir que desafortunadament, totes les persones habitants de Valldonzella 12 i, de fet, gran part de la població de la nostra "ciutat aparador", compleix els requisits tècnics per a ser beneficiari d'un lloguer en règim de protecció oficial. Els nostres precaris contractes laborals, els baixos sous, i el difícil accés a l’habitatge haurien de ser condicions suficients per merèixer l’accés a un habitatge de protecció oficial.

- Creiem que els drets socials només s'aconsegueixen lluitant i fent-los efectius, prenent-los de manera activa quan se't neguen. Per això, vam accedir al dret a l’habitatge okupant el bloc de Valldonzella 12, i ho continuarem fent en altres edificis. El desorbitat preu de l’habitatge de per sí, legitima i justifica l’okupació. Però no ho fem només per això. Creiem en una altra concepció de l’habitatge i els espais, més enllà de la seva utilització com a mercaderia.

El procés de Valldonzella no acaba aquí, i representa una de les tantes noves experiències autoorganitzades viables, per fer nostres drets bàsics.

ANEXE: DADES D’INTERES

-Cada dia es produeixen mes de deu desnonaments en la ciutat de Barcelona (en 2002, la xifra total era de 3.675)
-Es calcula que només la construcció de l’illa Robadors va suposar l’expulsió d’uns 3.000 veïns, en nombrosos casos sense cap tipus d’indemnització o amb indemnitzacions ridícules. El encarregat de l’operació urbanística va ser, Procivesa, el antecessor legal de Focivesa.
-Segons diferents estimacions, en Barcelona ciutat la xifra de pisos buits o abandonats varia entre 70.000 i 100.000, es a dir, entre el 9,3 i el 13,3% del número total de pisos existents a la ciutat. En la província de Barcelona, el nombre de pisos buits o desocupats ronda els 400.000, a nivell de l’estat espanyol copsa els 3.000.000.
-Segons les dades oficials del ministeri de habitatge, des de finals de 1997 fins 2004, els preus dels pisos han pujat mes d’un 150%, en el mateix període als ingressos nets salarials només van pujar un 34,5% (en els sectors on hi ha conveni).

-L’endeutament mig de les llars, va passar del 45% en 1990 a més del 60% en 2004.
-Segons un estudi el.laborat per la immobiliària Forcadell i la Universitat de Barcelona, en el període compres entre 1999 i 2005, el augment dels preus dels pisos en la ciutat de Barcelona ha sigut del 200%
-32.000 joves menors de 35 anys radicats A Barcelona, estan apuntats en la llista d’espera de promocions d’habitatges socials; El 5 d’abril de 2006 va hi haver el primer sorteig després de tres anys; es van sortejar 184 habitatges entre 11.000 candidats.

Valldonzella 12. Patrimonio histórico vs especulación.

[Artículo aparecido en el número 24 del Masala, Mayo-Junio 2005]

La nueva Universidad, edificada en un proceso hiper acelerado, y sus proyectos anexos se están comiendo sin prejuicio otro rincón de Ciutat Vella.

Poca gente, llegando a la imponente y futurista Plaza del MACBA, con sus líneas rectas y frías, lanzándose hacia un futuro que sabe siempre más de especulación, podría imaginarse que justo a sus espaldas, tras modernas construcciones y al lado de la rambla, aún queda un auténtico rincón del Raval. El edificio Valldonzella 12. Una isla solitaria circundada y asediada por voraces arquitecturas modernas. Una construcción que por sus formas se parece a un antiguo buque que surca las peligrosas aguas de las perspectivas especuladoras de las empresas constructoras. Las cuales desde hace tiempo están literalmente echando abajo el Casc Antic.


Es uno de los últimos testimonios de la antigua arquitectura industrial del barrio. El edificio, construido al final del siglo pasado, se hace notar por la hermosura de sus estructuras, sobre todo comparadas con su entorno, constituido por edificios modernos grises y cuadrados, sin otro criterio de construcción que el ahorro de materiales y la velocidad de realización de las obras. Criterios que aquí en Barcelona pasan demasiado fácilmente bajo el ambiguo nombre de "arquitectura contemporánea". Nacido como fábrica, gracias a su estructura polivalente y sus grandes espacios, ha hospedado, en sus mas de ciento cincuenta años de vida, diferentes actividades relacionadas estrictamente con la vida social del barrio y de la ciudad. El edificio consta de una parte habitacional y de un patio interior, evidentemente núcleo de las actividades de la antigua fábrica, en el que actualmente se asoman varios talleres artesanales. El elemento más considerable del complejo es una alta chimenea, monumento de notable importancia histórica e innegable belleza que tendría que ser salvaguardado en los planes de una revaloración del territorio urbano. Lástima que las intenciones sean bien distintas. En los nuevos proyectos urbanísticos, en lugar de este monumento, los geniales arquitectos contemporáneos, bien han pensado en "construir" un estacionamiento.

¡No estamos de acuerdo! Y por diferentes razones.
En primer lugar en esta zona, justo adyacente a los museos MACBA y CCCB, ya hay dos otros grandes aparcamientos subterráneos, ambos en el radio de unos cien metros. Además estamos convencidos que nuevas obras y servicios que sean necesarios para la ciudad, pueden y tienen que ser pensados respetando sus raíces histórico culturales. No estamos para nada convencidos que valga la pena echar abajo un edificio histórico para hacer una explanada de cemento con cuatro arbolitos arriba de un aparcamiento, además en pleno centro.

¡Creemos firmemente que el ayuntamiento debería hacerse cargo de una política real de revalorización del territorio urbano, respetando los espacios humanos; y no avalar ni fomentar fenómenos de clara especulación, dañando la calidad de vida en los barrios!

Otro grave problema: la emergencia habitacional. Desde hace ya años, se está asistiendo a un fenómeno que se expande en la mayoría de las grandes capitales: la inexorable deportación de los vecinos de los barrios del centro. "Los centros" se van despoblando de vecinos a medida que en su lugar se llenan de centros comerciales hoteles y bancos. Cambiando radicalmente y masivamente los espacios urbanos, nos transforman la cara de la ciudad en la que estamos acostumbrados a vivir. Nos obligan a relacionarnos con lugares siempre más asépticos y fríos, revolviendo completamente su significado. El centro, de ser lugar de vivienda, núcleo de intercambios sociales, se vuelve puro escaparate, un reclamo comercial donde no queda espacio (¡ni físico!) para las relaciones humanas.


Actualmente en Valldonzella 12, sin contar los talleres, residen mas de 20 personas. En su mayoría jóvenes y una familia. La ocupación empezó, de forma totalmente pacífica, hace aproximadamente tres años. El estado del edificio no es peor que muchísimas de las opciones del barrio viejo de Barcelona. La afortunada ubicación de la finca, ha permitido generar encuentros entre diversos colectivos culturales y sociales, dándole al espacio un carácter de creación y reunión. Con el claro objetivo de negociar con las necesidades básicas, el aspecto de la vivienda se ha convertido en una fuente de especulación constante y creciente. La situación de precariedad, generalizada en los estratos sociales de jóvenes y trabajadores, ha llevado a una real problemática social respecto a la vivienda, alejando la posibilidad de encontrar alquileres accesibles, transformándola en un lujo que pocos pueden permitirse con comodidad, y que conlleva a una condición de escasez y de trabajo permanente, con el único fin de pagar una reducida habitación.

Ahora Valldonzella 12 se encuentra en un momento crítico, en el que la empresa que gestiona los intereses de urbanismo del ayuntamiento (Focivesa), se aproxima a la realización de su proyecto. Han derribado ya los dos edificios contiguos, y la zona del patio y talleres está siendo tapiada día a día, blindando el acceso a las naves que se van quedando vacías. Todo esto es indicativo que lo único que falta por resolver, es la situación respecto a los que habitamos el edificio. Por lo que debemos hacer de conocimiento público la poca información que nos llega respecto a los procesos y planes de Focivesa. Hasta el momento no hemos recibido notificación alguna de las fechas que destinan para el derribo. Sin embargo es evidente que es cada vez menor el plazo que tenemos para conseguir otras opciones de vivienda. Y también conocemos cuales son los términos y márgenes de tiempo con los que suele actuar el ayuntamiento en casos de desalojo. Por esto es importante hacer evidente el proceso que llevan estas empresas adelante, para evitar que a raíz de la desinformación se sigan cometiendo atropellos a los derechos civiles básicos.